S'ha acabat

Quarts de final ha sigut l'última ronda a què hem arribat. Beniparrell, amb un equip molt sòlid ens ha guanyat de manera solvent deixant-mos 50 per 20.

Causes? Bé, és tota una barretja d'elles, sense ficar-ne una per damunt d'una altra:

• El nostre rest, Toni, arrossega una lesió en la mà que no el deixa jugar còmodament. Això per sí sol, ja és un gran inconvenient. Li s'ha notat molt quan ha fet el bot. No la porta igual de violenta. I encara se li ha notat més encara quan les ha tingut que collir al aire perquè passaven per dalt del mitger.
  
• El mitger, Moisés, tampoc ha tingut el seu dia i, llevat d'algunes galotxes encertades, moltes altres les ha donat fàcils per al mitger contrari, Rubén, que ens ha afusellat.
• En la punta, Andrea ha fet el que ha pogut, n'ha tocat poquetes al rest i ha ferit correctament, igual donava que tirara a galotxa que al bot.
• El mitger de Beniparrell, Rubén, ha tret unes galotxes poderoses que han sigut determinants per a guanyar-mos tots els jocs en què ells jugaven al bot.
  
• El punter, Lorenzo, també és un xiquet amb actitud agressiva i al que no li pots deixar una pilota plantada perquè les talla de corda i son impossibles de tornar.
  
• L'equip contrari ha guanyat amb tot el dret perquè ho ha fet millor. Adrian, apart del seu bon carxot quan fa el bot, des de darrere també les tornava amb un bot i braç poderós.

Amb tots aquestos ingredients, el resultat podia intuir-se.

En boca de Carlos Costa, el seu monitor, "...els ha eixit una partida rodona...", mou molta raó però no hi ha que oblidar que el nostre equip els ho ha fet més fàcil de la manera que ha jugat, tot siga dit, sense llevar-li tot el mèrit que sens dubte tenen. Enhorabona.

Mampendrem ara el torneig d'escala i corda pertanyent als Jocs Esportius i a vore què ens depara el destí.

Misió acomplida!!!

La partida contra Borbotó que es va jugar aplaçada el dimecres 29 d'abril i la següent contra la formació de Lliria del dissabte 2 de maig no van tindre història i, per tant, no m'entretindré en cap ressenya.

Ara bé, la partida que cloïa la primera fase i que disputaren ahir dissabte 9 de maig contra Godelleta en el seu poble va ser, amb diferència, la més renyida i on ja tingueren que emplear-s'hi més a fons per a traure-la.

Amb la dificultat afegida de la lesió que arrastra el nostre saguer Toni el qual té una assentada de la que li està costant recuperar-se. Tot i aixó es va defendre amb força i, ben recolzat pel mitger Moisés, que va traure bones galotxes, i per la ferida d'Andrea (molt encertada llevant d'algunes faltes de ratlla) pogueren imposar-se als de la Foia deixant un marcador de 50 per 25

D'aquesta manera, l'equip continua fent camí cap avant. Superada la primera fase amb matrícula d'honor (totes les partides guanyades) queden a l'aguait dels propers rivals que eixiràn del sorteig per a quarts de final.

Ara és l'hora de demostrar el que realment valen de debò. Ara que vindran els equips guanyadors dels altres grups i on ja es trobaran amb la competitivitat que, al capdavall, és el que fa que les partides es gaudisquen pel mateix fet de que n'hi haja lluita.

Tornem amb ganes

Sí, després de Semana Santa i Sant Vicent, tornem amb moltes ganes, que de moment tindrem que guardar-nos fins el proper dimecres perquè degut a compromissos socials hem hagut d'aplaçar la partida de hui dissabte fins a eixe dia.

Sense novetats

La partida pot dir-se que ha sigut calcada a la que disputaren en Borbotó. No n'hi ha nivell. 50 a 0.

Sense més comentaris.

El pas a la següent fase es perfila en l'horitzó

Sí senyor. I és ben cert, això. L'equip de Godelleta B que, a priori, ens podria haver fet patir un poc més ha resultat ser molt fluix.

D'entrada només se n'han presentat dos jugadors els quals han fet el que han pogut però que, òbviament, no tenien cap possibilitat davant l'equip local, tot i això sense llevar-li mèrit al xiquet que feia el bot que li pegava uns esclafits de repica'm el colze i la portava forta i lluny sempre que li podia entrar de bot i braç, cosa que li era possible fer degut a la ferida d'Andrea que li les tirava massa altes.

A mitat partida s'han intercanviat Andrea i Moisés fent aquest últim la ferida, cosa que s'ha notat perquè la fa molt més rasa i bota menys la qual cosa obliga al contrari a golpejar de palma.

Bé, no cal fer-ho molt més llarg; el resultat ho diu tot: 50 - 0: sabatera.

Les conclusions a què puc arribar després de veure el joc que despleguen els rivals (i amb el permís de Godelleta en la que no he vist el joc dels dos jugadors no presentats) al acabar la primera ronda de la primera fase son ben clares: de no haver-hi un imprevist de força major, Almussafes A és el candidat més segur d'aquest grup C de cara a classificar-se per a la següent fase.

Seguiré informant...

No n'hi ha rival, fins ara, que ens faça sombra,

Efectivament. Hui ens hem desplaçat fins Lliria per a disputar la partida pertanyent a la quarta jornada d'aquest campionat i ens hem trobat amb un altre equip (un més) que encara està a l'inici. Es nota d'una hora lluny que els falta molt i que no coneixen a penes la pilota de vaqueta.

Els nostres jugadors han tastat el que és un trinquet de primera categoria, molt ben cuidat, llarg com un dia sense pa, en què la corda central estava desplaçada cap al bot (que seria el rest si es juga a escala i corda) i on s'ha tingut que establir la norma de que les pilotes que anaven al rest (el dau d'escala i corda) quedaven parades si pujaven directes a l'escala i pasaven d'una ratlla marcada.

La partida ha acabat sabatera: 50 - 0, i ni han suat la camiseta. Per tant seguim guanyant-ho tot. Ens espera per a la propera setmana l'equip que "a priori" podria donar-mos més faena: Godelleta B, encara que, si pensem amb lògica, no deuria tindre als jugadors més complicats que son Luís i René perquè deurien jugar en l'equip A, però no avancem càbales inútils. Ens toque qui ens toque, es tracta de posar tota la carn a torrar.

Esperem esdeveniments...

Açò promet...

Bé, no és que vullga tirar les campanes al vol però, fins ara, no ens hem topat amb un equip que ens presente un poquet de batalla.

La partida que Almussafes A ha disputat hui dissabte, 7 de març, només ha tingut un color. Els xiquets que ens han vingut de l'equip Borbotó C no han oferit cap resistència. Almussafes ha guanyat sense despentinar-se, en realitat, pràcticament no han arribat ni a calfar-se les mans si no fóra perquè ja les tenien un poc calentes del precalfament que fan abans de la partida.

En fi, la cosa ha quedat en 50 x 5 que haguera sigut "sabatera" de no haver-hi canviat les posicions posant al rest a Moisés, el qual no està gens acostumbrat i ha fallat molt.

Res més que dir i a l'aguait de la propera partida que jugarem en Lliria, en trinquet.