S'ha acabat

Quarts de final ha sigut l'última ronda a què hem arribat. Beniparrell, amb un equip molt sòlid ens ha guanyat de manera solvent deixant-mos 50 per 20.

Causes? Bé, és tota una barretja d'elles, sense ficar-ne una per damunt d'una altra:

• El nostre rest, Toni, arrossega una lesió en la mà que no el deixa jugar còmodament. Això per sí sol, ja és un gran inconvenient. Li s'ha notat molt quan ha fet el bot. No la porta igual de violenta. I encara se li ha notat més encara quan les ha tingut que collir al aire perquè passaven per dalt del mitger.
  
• El mitger, Moisés, tampoc ha tingut el seu dia i, llevat d'algunes galotxes encertades, moltes altres les ha donat fàcils per al mitger contrari, Rubén, que ens ha afusellat.
• En la punta, Andrea ha fet el que ha pogut, n'ha tocat poquetes al rest i ha ferit correctament, igual donava que tirara a galotxa que al bot.
• El mitger de Beniparrell, Rubén, ha tret unes galotxes poderoses que han sigut determinants per a guanyar-mos tots els jocs en què ells jugaven al bot.
  
• El punter, Lorenzo, també és un xiquet amb actitud agressiva i al que no li pots deixar una pilota plantada perquè les talla de corda i son impossibles de tornar.
  
• L'equip contrari ha guanyat amb tot el dret perquè ho ha fet millor. Adrian, apart del seu bon carxot quan fa el bot, des de darrere també les tornava amb un bot i braç poderós.

Amb tots aquestos ingredients, el resultat podia intuir-se.

En boca de Carlos Costa, el seu monitor, "...els ha eixit una partida rodona...", mou molta raó però no hi ha que oblidar que el nostre equip els ho ha fet més fàcil de la manera que ha jugat, tot siga dit, sense llevar-li tot el mèrit que sens dubte tenen. Enhorabona.

Mampendrem ara el torneig d'escala i corda pertanyent als Jocs Esportius i a vore què ens depara el destí.